Mes: June de 2014

Cap a on anem amb la reforma fiscal?

La Constitució Espanyola de 1978 en el seu article 31.1 estableix que “Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seua capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori”.

Doncs bé, al meu paréixer hui el Govern ha aprovat un projecte de reforma que no compleix estos preceptes constitucionals però, no anem a culpar-los de tots els mals de l’univers, cap govern dels últims 25 anys ha establit unes reformes fiscals que vinguen a avalar la progressivitat del sistema fiscal i tributari.

Analitzarem l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) que és un dels dos grans impostos que es van a modificar en este projecte.

Els mitjans de (des)informació vénen picant que es van a reduir els trams d’IRPF. Açò és bo o és roín? Doncs la primera observació és que en haver-ne menys graons (trams) hi haurà majors desigualtats, ja que no es podrà aproximar la proporcionalitat a cadascun dels individus. Els famosos trams són intervals de renda entre els quals es considera que tots els valors compresos en el seu interior hauran de tributar al mateix tipus impositiu, si reduïm els trams els intervals seran més grans i per tant més injusts entre els quals cobren menys i els que cobren més del mateix tram. I clar, es fa creure que a menys trams és més beneficiós per al ciutadà del carrer quan realment és tot el contrari. Per a més inri, els trams eliminats han sigut els de la part superior de les rendes, beneficiant amb ells als quals més guanyen.

9429583_orig

Ací el quadre comparatiu amb tots els trams actuals, i els que ens oferiran amb la nova reforma.

Segons un estudi de AIS Internacional els ingressos mitjans d’una família són al voltant de 23.200€ anuals. Si traslladem estes dades al quadre comparatiu observem que actualment estarien tributant al 30%, mentre que l’esperada reforma en 2015 els tributarà més, exactament un 31% per a ja el 2016 rebaixar-los al 30%. És a dir, que les famílies mitjanes perden amb la reforma, primer se’ls incrementa respecte de l’actual i després li les torna a disminuir per a acabar amb el mateix tipus impositiu d’abans de la reforma. Veure per creure.

Si ara ens anem a la part alta dels tipus, observem que per a aquells que guanyar més de 300.000€ la nova reforma es converteix en una autèntica ganga ja que de tributar al 52% que ho estan fent actualment, passarien a tributar pel 45% en 2016.

A més, des del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA) anuncien que “els 8,8 milions de ciutadans que cobren entre 12.450 i 33.000 euros esmorteiran l’impacte de la rebaixa fiscal de les grans fortunes, amb un augment dels seus tipus d’entre 0,25 i 1 punt sobre la tarifa vigent”

Després d’esta breu anàlisi ens sorgeixen altres qüestions com, si el problema que estan determinant els economistes és la falta de capacitat de recaptació per part de l’Estat, com afectarà als comptes nacionals? La resposta és ben senzilla, si entra menys diners a l’Estat, el govern determinarà que la despesa es reduïsca “encara més”.

Com reduirà la despesa l’Estat per a poder quadrar els comptes? Fàcil resposta, retallades en educació, sanitat, pensions, infraestructures, etc. Al final, els diners que s’estalvie l’Estat ens ho desviarà a nosaltres de manera indirecta.

Un exemple molt fàcil, si retallem les pensions de jubilació l’Estat de manera indirecta està fomentant que les persones ens fem plans de pensions privats (empreses el primer objectiu de les quals és guanyar diners i tenir benefici). Així que els diners que suposadament ens estalviem de per pagar a l’Estat perquè de manera equitativa i sense cap benefici per al mateix gestione les pensions, li’l donem a una empresa privada creada per a guanyar diners.

I què passa amb les persones que no puguen pagar? Doncs per a “els caps pensants” s’haurien de quedar fora del sistema com uns paries.

La funció de l’Estat del Benestar és eixa, redistribuir la riquesa entre els quals més tenen feia aquells que menys tenen, sense deixar a ningú pel camí i marginat, segons l’article 40.1 de la Constitució “Els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa, en el marc d’una política d’estabilitat econòmica”.

Continuar llegint