Mes: July de 2014

GOWEX. De companyia estrella a companyia estavellada.

Anàlisi econòmica i jurídica de la situació en la qual es troba Gowex.

Podem pensar que el món del Dret és un món paral·lel, una altra realitat. Però gens més lluny, el Dret ens envolta a tots i a tot. Des del simple acte de comprar una barra de pa –contracte de compravenda- fins al cas de les estafes financeres més tergiversades.

Esta setmana, a tots ens va sorprendre GOWEX. Molt poca gent fora del món financer o de les telecomunicacions havia escoltat parlar d’esta companyia. Era una companyia que es dedicava a “muntar xarxes WIFI gratuïtes”, fins a ací tot bé.

L’empresa creada en 1999 havia crescut i la seua expansió semblava imparable. La seua entrada en el Mercat Alternatiu Borsari (MAB) es veia com una mostra més de creixement i enfortiment, fins i tot s’havien mantingut contactes per a cotitzar en USA.

La cotització de Gowex en el MAB era la “normal” per a este tipus de mercats, poca liquiditat que es traduïa en poquet de volum de mercat i un preu estable de cotització d’1,20 Euros/acció. En 2012 la cotització de l’empresa comença a disparar-se fins a arribar als màxims de cotització a l’abril de 2014 fregant els 27 Euros/acció, amb una capitalització borsària d’a prop els 2.000 milions d’euros. L’empresa i el fundador rebien premis per tot arreu. S’estava creant una bambolla..

Què va fer caure el “gegant”?

Doncs un simple informe de 93 fulles d’una empresa d’anàlisi borsària molt poc coneguda i opaca, però que les seues poques anàlisis realitzades s’han convertit en autèntiques massacres per a les mateixes companyies analitzades. L’informe venia a dir que les accions de Gowex valien 0 euros, i que els comptes de l’empresa estaven sobrevalorades. Això sí, Gotham City Research LLC (GCR), que és com es denomina l’empresa analista, advertia que podia tindre interessos en Gowex.

El dia que es va emetre l’informe, l’1 de juliol, la bambolla va explotar i el preu de les accions de Gowex va descendir un 46%, l’endemà va caure un altre 26%. En xifres absolutes és afirmar que les accions de l’empresa de 20 Euros/acció a un mínim de 5,87 Euros/acció. El mateix dia 2, el regulador del MAB es va veure obligat a actuar i va suspendre la cotització de Gowex fins a aclarir l’informe. El dia 3, l’empresa va informar que PriceWaterhouse Cooper realitzaria un “examen forense” dels comptes de Gowex a efectes de tranquil·litzar el mercat. Però ja aqueix mateix dia, ASINVER (associació d’inversors) havia presentat una denúncia en la Fiscalia de l’Audiència Nacional contra Gowex per delictes societaris.

El diumenge 6 de juliol ha sigut un dia de bojos. A les 4.54 del matí teníem una comunicació mitjançant fet rellevant al regulador del MAB on el President Executiu, Jenaro García, dimitia del càrrec, reconeixia que els comptes dels últims 4 anys eren falses i s’atribuïa l’autoria d’aqueixa falsedat. A més, el Consell d’Administració reconeixia la incapacitat d’afrontar el pagament del deute i sol·licitava d’acord amb l’article 5 de la Llei concursal el concurs voluntari de creditors. A les 10.35 hores, Jenaro García emetia un missatge en twitter dient “Demane perdó a tots. Ho sent de tot cor”. Després, a les 15.34 en un altre missatge en la mateixa xarxa social deia “Realitzada la meua confessió voluntària en els jutjats. Estic disposat a assumir les conseqüències i col·laborar amb la justícia. Encare les coses”. I esta frase és molt important per a conèixer el vessant jurídic a explicar després. No falta dir, que aquests missatges han comptat amb multitud de rèpliques per part dels afectats.

Els afectats s’expliquen per milers, a més no solament són xicotets inversors, sinó que també han sucumbit fons i empreses especialitzades com Herderson Global, JP Morgan Asset Management, Lazard, Danske Bank o Santander Asset Management.

Visió jurídica dels fets.

Abans d’introduir-nos, informar al lector que ací juguen dos camps molt importants del Dret. El Dret financer i concursal que provenen de les actuacions de la pròpia companyia, amb el Dret penal que es deriven de les actuacions de Jenaro García, expresident executiu.

Anàlisi mercantil i financer sobre l’empresa.
Després de l’impacte de l’anunci de GCR i la suspensió de la cotització de Gowex del MAB, es plantejaven molts dubtes sobre el futur. Però aquests dubtes s’han buidat en la seua major part amb el fet rellevant del dia 6.

L’empresa ha sol·licitat concurs voluntari de creditors d’acord amb l’article 5 de la Llei Concursal amb efectes de guanyar temps i analitzar la situació real de l’empresa. Advertir que no solament ha fallat l’empresa, sinó que han fallat tots els controls interns i externs.

L’auditor de Gowex, M&A Auditors. Va fallar.
L’assessor financer independent, EY. Va fallar.
El regulador del MAB, Borses i Mercats Espanyols. Va fallar.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors. Va fallar.

Ara amb el concurs, i el nomenament d’un administrador se sabrà l’estat real de l’empresa. Però al bot, corroborar les afirmacions de GCR en el sentit que les accions de Gowex valen zero euros. La cotització seguirà suspesa sine die, fins i tot és possible que se li expulse del mercat.

Anàlisi penal de les actuacions de Jenaro García.
Com ja avisàvem al lector anteriorment, l’actuació durant aquestes hores per part de Jenaro García no ha sigut ni espontània, ni ingènua. Més aviat sembla que ha sigut organitzada des de fa dies pels seus advocats, en pro d’assenyalar ja l’estratègia de defensa. Sinó perquè reconèixer en el fet rellevant que s’han falsificat els comptes, quins ell ha sigut l’autor i la seua posterior “confessió voluntària” en un jutjat.

En un exercici de suposició, caldria imputar a la seua conducta un possible delicte d’estafa (Art. 248 CP relacionat amb el 250 CP) castigat d’1 a 6 anys de presó; delicte societari per part de l’administrador (art. 290 CP) castigat d’1 a 3 anys de presó. Com podem veure, són penes de presó relativament xicotetes.

Però ara bé, i més amb una bona estratègia de defensa i assessorat per un bon equip jurídic segur que han vist el problema que se’ls ve damunt i han contemplat l’opció dels atenuants de l’article 21. 4ª del CP que diu literalment “La d’haver procedit el culpable, abans de conèixer que el procediment judicial es dirigeix amb ell, a confessar la infracció a les autoritats” o fins i tot també la genèrica del 21.6ª CP que s’interpreta jurisprudencialment amb ajudar a les autoritats competents a esclarir els fets delictius.

Considerant l’existència d’aquests dos atenuants, i en relació amb la seua aplicació establida en l’article 66 CP, diríem que es rebaixarien en grau les dues penes, i per tant les possibles penes dels dos delictes anteriors serien de 6 mesos a un any de presó.

En el cas hipotètic que fóra condemnat per aquests dos delictes en la seua quantia màxima, una vegada rebaixat el grau la seua condemna total seria de 2 anys. I si Jenaro García no té antecedents penals, la pena –sempre a l’arbitri del Jutge- quedaria en suspensió i no entraria a la presó.

Continuar llegint