Mes: April de 2015

Breu reflexió sobre avals i garanties

El propòsit d’este article serà esbossar de manera forçosament breu, la tipologia, característiques i principals conflictes de les garanties en general i en el mercat bancari en particular. A efectes terminològics direm que la garantia és la denominació més genèrica i l’aval és la garantia canviaria per excel·lència.

Els avals o garanties, molt vinculats al desenvolupament de l’activitat econòmica i financera, consisteixen bàsicament en l’emissió per part dels bancs de garanties a favor dels seus clients. Els conceptes pels quals es produeix este fiançament són diversos, poden anar des d’avals a favor de l’Administració, fins a avals a primer requeriment, passant per avals en garantia d’operacions de crèdit, entre uns altres.

Dos són els elements fonamentals de la confecció jurídica d’estes garanties: la relació jurídica subjacent (art. 1261.3 CC) i la llibertat de pactes (art. 1255 CC). O siga, que el text de la pròpia garantia és la clau per a determinar el règim jurídic de la mateixa.

Enumerem, de menor a major grau de protecció per al beneficiari, els tipus de garanties amb les quals ens podem trobar: simples, solidàries, independents i a primer requeriment. Encara que semble una classificació clara, en la pràctica seran múltiples els casos en què resulte complex diferenciar el tipus de garantia davant la qual estem, i el que és pitjor, podrà succeir que la pròpia redacció de l’aval genere problemes interpretatius, no aclarisca els seus efectes i fins i tot ho puga arribar a convertir en un negoci nul.

Abordant succintament les tipologies de garanties exposades, s’admet que la garantia simple seria el model més bàsic en el qual el fiador conserva els anomenats beneficis d’excussió, divisió i ordre. La garantia solidària és aquella que afig a la simple la noció de solidaritat i exclou per se els beneficis del fiador. Per la seua banda les garanties independents, malgrat que mai poden ser completament autònomes, afigen la singularitat d’invertir la càrrega de la prova, que passa del beneficiari al fiador. I finalment, tindríem les garanties a primer requeriment que no són més que una derivada de les independents o solidàries que faciliten l’exigibilitat directa al fiador.

De cara a esbiaixar problemes derivats de males redaccions, el BDE ha informat sobre els punts que hauria de contenir el text d’una garantia:

  • Qualificació jurídica clara,
  • Identificació segura del règim legal aplicable si són garanties subjectes a Dret especial,
  • Determinar i concretar l’obligació garantida i
  • Fixar el termini de vigència de la garantia i/o de la seua exigibilitat. Encara que en la pràctica se solen confondre tots dos conceptes, la vigència és el termini durant el qual l’obligació segueix garantida i l’exigibilitat una sort de termini de caducitat.

Des d’AF ADVOCATS es recomana que d’optar per un text que diferencie la vigència de l’exigibilitat, esta última vaja des de l’atorgament de la garantia fins a un termini prudent posterior a la vigència de la mateixa.

Com queda de manifest, l’autonomia de la voluntat i la llibertat de pactes fan que la casuística en matèria d’avals siga immensa, no obstant el TS sí llança llum en considerar garanties independents les solidàries a primer requeriment, amb el que conceptualment tancaríem un bloc. I en un exercici clarificador, atribueix la condició de solidàries a les quals no proclamant-se com a tal, expressament renuncien als beneficis del fiador.

Si vosté és avalista o ha de sol·licitar una garantia com avalat o com a beneficiari, no dubte a contactar amb AF ADVOCATS. Estarem encantats d’ajudar-li i trobar la solució òptima per a vostè.

Continuar llegint

Incentius a la creació d’ocupació indefinida: mínim exempt de cotització a la Seguretat Social

Per Reial decret-llei 1/2015 el Govern va aprovar l’enèsima mesura dirigida a la creació d’ocupació estable: l’exempció de cotització a la Seguretat Social dels primers 500 euros de salari, que va entrar en vigor el passat 1 de març de 2015.

Este incentiu consisteix en una reducció/bonificació mensual en l’aportació empresarial a la Seguretat Social per contingències comunes de 500 euros (o part proporcional si la contractació és a temps parcial) durant els 24 mesos següents a la contractació indefinida d’un treballador. En el cas que l’empresa o autònom contracte a menys de 10 treballadors, la mesura s’amplia per 12 mesos més, si bé reduïda un 50%.

Per a beneficiar-se d’esta exempció, s’han de complir els següents requisits:
  1. Trobar-se al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social.
  2. No haver acomiadat de manera improcedent a treballador algun en els últims 6 mesos.
  3. Celebrar contractes indefinits que suposen un increment tant del nivell d’ocupació indefinida com del nivell d’ocupació total i mantenir durant un període de 36 mesos el nivell d’ocupació, indefinit i total, aconseguit.
  4. No haver sigut exclòs de l’accés a beneficis en la contractació per sanció administrativa.
  5. No donaran lloc a l’aplicació d’esta mesura la contractació dels col·lectius enumerats en l’article 8.5 de l’esmentat reial decret-llei, entre els quals podem destacar: el cònjuge i familiars fins al segon grau de l’empresari, treballadors inclosos en sistemes especials del règim general de la Seguretat Social o treballadors que hagen treballat en els últims 6 mesos de manera indefinida en qualsevol empresa.

En cas d’incompliment de l’establit en l’apartat 3 anterior, s’haurà de procedir al reintegrament de la reducció/bonificació a partir del mes en què s’incomplisca, sense pagar recàrrec ni interessos de demora. Per tant, en el pitjor dels casos, este incompliment haurà suposat un finançament gratuït per a l’empresa o autònom.

3690021

Una vegada coneguts els requisits i conseqüències d’este incentiu, analitzem el seu impacte a través d’un exemple:

– Suposem el cas d’un autònom que empra a 5 treballadors i necessita contractar a un auxiliar administratiu a temps complet. Les condicions són contracte d’emprenedors (indefinit amb període de prova d’un any) i salari d’1.200 euros mensuals, inclosa la part proporcional de pagues extraordinàries.

Per a comprendre bé l’abast d’esta mesura, només direm que el cost mensual d’un treballador eventual (temporal) amb el mateix salari és d’1.624,65 euros, açò és, un 11,83% superior.

Tot i això, des d’AF Advocats hem de recordar que cal estudiar cada cas concret i particular, sobretot per a estar al corrent si l’empresa pot tenir altres bonificacions i/o exempcions. Per açò els recordem, que no dubten a contactar amb el nostre Departament d’Assessoria on els podran informar millor del seu cas.

Continuar llegint

Accionistes de Bankia: “Sí, que es pot”

Després d’una campanya molt intensa de màrqueting per diferents mitjans publicitaris, en la qual es venia a Bankia com una entitat capdavantera, solvent i estable, el recentment creat banc va iniciar la seua cotització en les borses de Madrid, Barcelona, València i Bilbao el dia 20 de juliol de 2011

Tot i això, els fets esdevinguts tan sols uns mesos més tard van posar en relleu que Bankia va faltar a la veritat en la publicitat per a la comercialització de les seues accions en el que concernia a la seua situació patrimonial real.

Efectivament, en un període de menys d’un any, des del 20 de juliol del 2011 fins a la sol·licitud de suspensió de la cotització de les seues accions per la pròpia Bankia el 25 de maig del 2012, es va passar de presentar unes comptes amb uns actius d’uns 305.000 milions d’euros a sol·licitar un rescat públic de 19.000 milions.

Així, dins de les operacions de reestructuració de la situació financera de l’entitat, en el mes d’abril de 2013 el FROB va ordenar una modificació de les seues accions, per la qual cosa es va reduir el valor de l’acció a 0,01 € i subsegüentment es van agrupar un nombre de 100 accions antigues en una nova (és el que es coneix com contrasplit).

En conseqüència, les accions de Bankia van perdre quasi tot el seu valor, però açò no va ser a causa de les oscil·lacions del mercat, sinó a la informació falsa donada per Bankia abans d’eixir a borsa, creant l’aparença d’empresa solvent quan el ben cert és que estava en situació de fallida tècnica.

Arribats a este punt, segurament s’estiga preguntant: és possible per a les persones que van subscriure accions de Bankia recuperar els seus diners? Ja li anticipem que la nostra resposta és que sí i per a açò ha de deixar el seu cas en mans d’un advocat i acudir a la via judicial per a demandar a Bankia.

En este sentit, han sigut nombroses les nombroses resolucions judicials que han declarat la nul·litat del contracte d’adquisició d’accions i, per tant, han condemnat a l’entitat a retornar l’import invertit així com els interessos reportats des de la data de la compra i les costes del plet.

Per la seua importància, destaquem la pionera Sentència del Jutjat de Primera Instància nº 1 de València nº 282/2014, de 6 de novembre, en la qual es declara, en síntesi, que atès que la informació comptable facilitada per Bankia no va ser correcta, els demandants es van veure afectats per un error en el consentiment que va recaure sobre l’objecte principal (contracte de subscripció d’accions), que no és imputable als adquirients (ja que únicament podien conèixer la informació que la pròpia entitat demandada els facilitava) i que no és excusable (lloc que no va existir manera d’evitar-ho, tenint en compte que l’única informació a la qual podien tenir accés era precisament aquella que la pròpia Bankia subministrava).

Per tot açò, si vostè és una d’aqueixes persones que va comprar accions de Bankia i desitja ara recuperar els seus diners, contacte immediatament amb un advocat i assessore’s respecte de les possibilitat que té al seu abast

[1] La data límit per a demandar és el 25 de maig de 2015 (3 anys des de la reformulació dels comptes de Bankia).

Xavier Galbis Llorens
Advocat

Continuar llegint