Mes: May de 2015

L’horitzontalitat de la llei de prevenció de riscos laborals

Fa ja 20 anys que es va aprovar la llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. S’han fet grans avanços, no obstant això encara queda per construir i fomentar una cultura de prevenció en la qual esta no siga vista com una despesa, sinó com una inversió a llarg termini.

A més d’açò, gran part del teixit empresarial oblida que esta llei és horitzontal, és a dir, s’aplica des del peó més bàsic al gran directiu i en tots els àmbits de l’activitat professional, doncs en el seu capítol primer s’especifica clarament que “La normativa sobre prevenció de riscos laborals està constituïda per la present Llei, les seues disposicions de desenvolupament o complementàries i quantes altres normes, legals o convencionals, continguen prescripcions relatives a l’adopció de mesures preventives en l’àmbit laboral o susceptibles de produir-se en este àmbit.” (Capítol 1º). Este senzill paràgraf que la majoria de gent passa per alt és de vital importància, ja que no solament és aplicable la llei que ens ocupa, sinó qualsevol altra que tinga relació amb l’activitat professional que desenvolupem en particular, a saber, directrius europees, normes d’estandardització (ISO, UNEIX, …), reglaments i instruccions tècniques, etc.

És per este motiu  fonamental que la política de prevenció de riscos siga horitzontal i que siga presa com un aspecte fonamental de cadascun dels projectes, llocs de treball de nova creació, política de recursos humans, infraestructures i quants aspectes més es vulguen enumerar.

Si des del principi implementem en la nostra empresa una manera de treballar en la qual este aspecte siga bàsic estarem no solament complint amb la llei, sinó invertint en el nostre negoci. Hem de recordar que en funció de la grandària i de l’activitat professional a la qual ens dediquem la prevenció podrà ser assumida pel propi empresari, gestionada per un servei acreditat de prevenció extern o per un departament de prevenció propi.

Així doncs, tenir com un dels principis bàsics de la nostra cultura d’empresa la seguretat i salut dels treballadors repercutirà beneficiosament en diversos aspectes. El primer és la salut de la plantilla, si el treballador es troba en un entorn segur i saludable per a la seua integritat estarem estalviant en futures baixes que haurem de cobrir. El segon i conseqüència del primer és la productivitat, ja que nombrosos estudis han demostrat que un treballador que es trobe a gust en l’empresa, se senta abrigallat i recolzat pel seu entorn serà un treballador motivat, amb qui es treballarà més i millor. El tercer, inherentment serà evitar-nos els possibles maldecaps davant d’inspeccions de l’autoritat competent, ja que si hem explicat des d’un primer moment amb este principi com a pilar base per al desenvolupament empresarial del negoci no haurem d’esperar una inspecció amb por i temor, sinó amb confiança i tranquil·litat.

En definitiva, apostar per la prevenció com un valor de cultura d’empresa també significa tenir un estil de direcicó i lideratge on valorarem els nostres recursos humans, açò és, la nostra plantilla, com un actiu important de l’empresa que ens generarà beneficis de forma segura per a ells i per a nosaltres. ja que al final, en el món empresarial tot es mesura en termes econòmics.

Si té algun dubte en quant en termes de l’aplicació de la llei de prevenció de riscos laborals i/o qualsevol aspecte relacionat amb ella no dubte a contactar amb l’equip del nostre gabinet i li assessorarem per a obtenir una solució òptima.

Virginia Galipienso
Tècnica Superior en Prevenció de Riscos Laborals

Continuar llegint

MICROPIMES, PIMES i l’Impost de Societats

Per als períodes impositius iniciats l’1 de gener de 2015, resulta d’aplicació la nova Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost de societats (d’ara endavant, LIS), que introdueix importants modificacions en este tribut. La nova LIS va generar unes expectatives, que potser no es corresponen del tot amb la realitat. El titular estel va ser sens dubte, la baixada del tipus de gravamen nominal del IS (que no l’efectiu) des del 30% al 25% (el 28% en 2015).

Però, i què succeeix amb les micro-PIMES i PIMES que constitueixen la major part de les empreses pàtries, (és a dir, aquelles l’Import Net De les quals de la Xifra de Negocis és inferior a 5 i 10 milions d’euros respectivament) els tipus nominals dels quals se situaven entre el 15% i el 25% en funció de les seues característiques? Lamentablement, la resposta és que el tipus nominal d’estes ha sigut equiparat a les grans empreses, en una sort de cafè per a tots seguint les recomanacions del Fons Monetari Internacional (si han llegit bé) tal com resa l’exposició de motius de la nova LIS, per la qual cosa la baixada dels tipus nominals no els afecta i fins i tot en algun supòsit, pot existir un augment del tipus nominal.

Efectivament, des de l’exercici 2015 d’ara endavant, les micropimes tributaran al tipus de gravamen únic del 25% enfront del 20%/25% anterior, pel que el greuge comparatiu és evident. Quant a les PIMES, el tipus de gravamen serà del 25% a partir de l’exercici 2016 (transitòriament del 25%/28% en 2015) enfront de l’escalara anterior del 25%/30%

Conseqüentment, amb la nova regulació la base imposable es gravarà al mateix tipus nominal (és a dir el 25%) independentment que ens trobem davant la societat Pepito, S.L. amb 8 empleats i un INCN de 500.000 euros o de XXX, S. a. amb 30.000 empleats i un INCN 500.000.000 d’euros, la qual cosa a primera vista és com a mínim sorprenent.

L’únic supòsit en el qual el tipus nominal serà inferior al 25%, serà per a les entitats de nova creació, el tipus de la qual serà del 15% en l’exercici en el qual la base imposable siga positiva i el següent.

Davant este escenari, cal conèixer quins mecanismes (algun existeix i amb especial rellevància, si bé amb una notable complexitat tècnica per a la seua aplicació) posa a disposició la LIS per a les micro-PIMES i PIMES que permeten transformar el tipus nominal (del 25%) en un tipus efectiu inferior i per tant disminuir la tributació:

Llibertat d’amortització (condicionat a l’increment de la plantilla mitjana de l’entitat durant els 24 mesos següents).

Llibertat d’amortització per a inversions d’escàs valor: per a elements el valor unitari dels quals no excedisca de 300€ fins al límit de 25.000€ per període impositiu.

Pèrdua genèrica per deterioració dels crèdits per possibles insolvències de deutors.

I l’estel de la nova LIS, la reserva d’anivellació, un benefici fiscal que ve a permetre la possibilitat d’aplicar bases imposables negatives futures en els beneficis generats en el propi període impositiu, podent disminuir la base imposable generada fins a un 10% del seu import (amb el límit d’1 milió d’euros), per la qual cosa amb un tipus nominal del 25%, aplicant la reserva d’anivellació, el tipus efectiu, podria veure’s reduït en un 2,5% quedant en un 22,5% amb l’estalvi evident en la tributació.

En conclusió, amb la nova LIS, les micro-PIMES i PIMES s’han vist alguna cosa desplaçades quant a beneficis fiscals en equiparar-se el seu tipus nominal al de les grans empreses, per la qual cosa es fa necessari, ara més que mai, optimitzar la tributació de les mateixes aprofitant al màxim la LIS i algun dels seus complexos i nous mecanismes com la reserva d’anivellació. A AF Advocats, som experts coneixedors de la nova norma i el nostre compromís és ajudar-li a reduir la càrrega fiscal de la seua empresa aplicant la nova LIS.

Continuar llegint

Globalització 2.0

El fenomen de la globalització fins fa poc temps ha tingut com a protagonistes i beneficiaris principals a les economies desenvolupades. Els tipus de fluxos transfronterers predominants eren de capital, inversió directa estrangera, així com de béns. Bona part d’estos fluxos de béns i inversions es caracteritzaven per ser intensius en factor treball (producció en països amb salaris més baixos), o bé intensius en capital (accés a recursos o matèries primeres). Si bé és cert que en estos últims anys el nivell de creixement de les transaccions comercials a nivell global s’ha vist frenat hagut de fonamentalment a la crisi financera, totes les previsions per als pròxims anys apunten a un creixement important dels fluxos transfronterers financers així com de béns i serveis: es preveu almenys que dupliquen la seua grandària actual per a 2025.

Què pot estar al darrere de tan dràstic creixement? Sense cap dubte, la digitalització és el factor principal de reconfiguració de la nova globalització. La mateixa està sent la causa de transformació de l’estructura de fluxos globals així com del seu creixement, al com estem assistint ja actualment.

Com està influint la digitalització en la globalització?
D’una banda la digitalització està permetent que cobren protagonisme agents que abans no ho tenien o ho tenien de forma limitada. Entre estos agents caldria destacar:

  • Economies emergents: passen a ser fonts no solament de producció sinó de consum i d’innovació; les seues empreses operen ja a nivell global i a poc a poc estan començant a guanyar quota de mercat, especialment en altres països emergents.
  • PIMES: possibilitat de competir en comprats nínxol a nivell global gràcies a les plataformes digitals, ja que els permeten trobar clients, proveïdors, finançament i talent així com reduir els costos d’exportació notablement en comparació dels costos dels canals d’exportació de tradicionals.
  • Negocis d’escala massiva: la digitalització permet un creixement molt ràpid i ampli geogràficament a un cost relativament baix. Casos com Google o Facebook, ingressen més globalment que a EUA.

D’altra banda els béns i serveis intensius en coneixement passen a ser protagonistes amb la digitalització, suposant ja la meitat del total de fluxos transfronterers i creixent per sobre dels intensius en treball i en capital. Entre estos nous tipus de fluxos cal destacar:

  • Béns físics en digitals: molts béns físics passen a ser ara també virtuals (llibres, pel·lícules, impressions 3D…).
  • Seguiment digital de béns físics: l’ús d’etiquetes de seguiment d’enviaments ha crescut tres vegades més ràpid que el flux de béns. Estes etiquetes milloren l’eficiència de les cadenes de subministrament reduint les pèrdues en trànsit i poden arribar a reduir els costos d’inventari fins a un 70%.
  • Plataformes digitals (Amazon, eBay…): permeten a xicotetes empreses competir en un escenari global.

Així mateix, la digitalització permet connectar a nivell global a empreses amb clients, proveïdors, capital humà, finançament d’una forma impensable fa poc més d’una dècada. Ofereix nombroses oportunitats per a les PIMES espanyoles amb un producte-servei de qualitat i una situació financera solvent, però per a poder aprofitar-les al màxim és necessari tenir la preparació corporativa adequada per a este nou entorn: una nova globalització molt més complexa estructuralment quant a tipus de competidors i difusa a nivell de mercats.

Per a qualsevol dubte sobre la externalització de la seua empresa no dubte a contactar amb el nostre equip en AF Advocats, on li podrem assessorar al llarg de tot el procés.

Continuar llegint