Mes: June de 2015

L’ATCI (TTIP) i les seues oportunitats per a les PIMES

El Tractat de Lliure Comerç entre Europa i Estats Units, més conegut com a “Acord transatlàntic per al comerç i la inversió”, ATCI, (Transatlantic Trade and Investment Partnership o TTIP, en anglés) està protagonitzant en els últims mesos intensos debats en el si de les institucions de la Unió Europea. I és que no és un tema intranscendent, ja que estan en jocs interessos molt diversos (econòmics, socials, legals,…). No obstant açò, malgrat les diferències en alguns punts sembla que s’aconseguirà un acord abans o després (previsió d’actual de la Comissió: 2017) considerant les oportunitats que el tractat pot suposar per a ambdues parts.

L’ATCI és l’acord comercial bilateral més ampli negociat fins hui, ja que integrarà a dues zones que juntes suposen més de 800 milions d’habitants, quasi la meitat de la producció mundial i quasi una tercera part del comerç mundial de béns i serveis. A més, es tracta d’un acord que, segons totes les anàlisis realitzades fins avui, tindrà efectes molt positius en les dues regions. La Comissió Europea estima que un acord ampli i ambiciós podria suposar un augment anual del PIB del 0,48 % en la UE i del 0,38 % a Estats Units fins a 2027.

Les noves oportunitats que genere el Tractat seran especialment valuoses per a les PIME, tant als Estats Units com en la UE, atès que els obstacles comercials tendeixen a suposar una càrrega desproporcionada per a les empreses més xicotetes, que no tenen tants recursos per a superar-los com les grans. Entre els beneficis potencials del ATCI per a les PIME caldria destacar:

Aranzels: Existeixen milions de xicotets fabricadors i productors a Europa i als Estats Units, suposen el 30 % de l’exportació de tots dos mercats. Com a conseqüència d’açò, les PIME estan molt bé situades per a beneficiar-se de l’eliminació d’aranzels que es pretén aconseguir. En alguns casos, la supressió dels aranzels podria permetre a les PIME vendre els seus productes a l’altre costat de l’Atlàntic per primera vegada.

Qüestions de reglamentació i barreres no aranzelàries: Les PIME poden veure’s desproporcionadament afectades per reglamentacions innecessàriament complicades o costoses. Un objectiu central i compartit de l’ATCI consisteix a generar una major obertura i transparència, reduir els costos innecessaris i els retards administratius i promoure una major compatibilitat reglamentària, aconseguint els nivells de salut, seguretat i protecció del medi ambient que cada part considere apropiats i complint altres objectius legítims de la reglamentació.

Serveis: La Unió Europea i els Estats Units són els majors exportadors de serveis del món, i molts proveïdors de serveis —p. ex., advocats, comptables, arquitectes, enginyers, consultors tècnics,…— treballen en les empreses més xicotetes, que sovint formen part de la cadena de valor de les grans. Estos proveïdors de serveis més xicotets podrien beneficiar-se de la major seguretat jurídica i el nou accés al mercat que proporcionaria l’ATCI.

Contractació pública: La millora de la transparència de la contractació pública i l’accés a esta podria significar nous contractes i subcontractes públics per a les empreses més xicotetes.

Duanes i facilitació comercial: Aplicar uns costos més reduïts i una major transparència, i reduir la burocràcia en les fronteres, seria fins i tot més beneficiós per als xicotets exportadors i productors —així com per als xicotets minoristes, majoristes i empreses de logística i transport— que per als seus competidors de més grandària.

Drets de propietat intel·lectual i industrial: L’ATCI servirà per a reafirmar el compromís transatlàntic compartit de vetlar per la rigorosa protecció i aplicació dels DPI de les PIME, fins i tot respecte de nostres altres socis comercials.

Comerç electrònic: Les disposicions de l’ATCI que promouen el tracte dels productes digitals sense drets de duana, i l’accés dels consumidors als serveis i aplicacions de la seua elecció a través d’internet pot ajudar al fet que les PIME nord-americanes i europees minoristes i proveïdores de serveis florisquen en el mercat en línia.

Cadenes de valor: Moltes xicotetes empreses que no exporten directament a la UE o als Estats Units es beneficiaran també de l’ATCI mitjançant la venda dels béns i serveis intermedis a empreses que sí comercien amb l’altre costat de l’Atlántico.

Integració de les PIME: Els negociadors dels EUA i de la UE estan treballant per a garantir que les PIME estiguen en condicions d’aprofitar plenament les oportunitats de l’acord, per a açò estan debatent la inclusió d’un capítol dedicat a les qüestions relacionades amb les PIME així com la creació d’un comitè de les PIME que es comprometria amb la iniciativa en favor de les xicotetes empreses i el desenvolupament d’informació en línia i altres recursos per a ajudar a les PIME a beneficiar-se al màxim.

Continuar llegint

El futur del dret del grup mercantil

Amb el dret mercantil vigent sobre grups d’empreses, disposem d’un règim de comptabilitat consolidada però no d’un dret substantiu de grups. L’article 42 et seq. del Codi de Comerç estableixen el que s’entén per grup i regulen el deure presentar comptes consolidats. A part, en el dret espanyol tenim traços en matèria de grups en diferents Lleis (competència, concursal, comprat de valors…), per exemple, per a trobar una norma relativament actual que pose el focus sobre el principal a l’efecte de determinar un grup mercantil, podem acudir a la Llei 16/2007, de 4 de juliol, de Reforma i Adaptació de la Legislació Mercantil en Matèria Comptable, la qual fa diverses al·lusions al concepte de CONTROL arreplegat en el Codi de Comerç.

Ara bé, com apuntàvem al principi manquem d’una regulació substantiva, completa i actual del fenomen del grup d’empreses. Referent a açò, l’avantprojecte de Llei del Codi Mercantil que va aprovar el Consell de Ministres el mes de maig del passat any, introdueix la novetat del concepte de grup de societats i la seua regulació general substantiva com a dret substantiu de grups, és a dir, regles sobre el funcionament del grup, de publicitat del grup, de protecció d’accionistes externs, de responsabilitat del grup enfront de creditors d’alguna de les societats, de la responsabilitat subsidiària de la societat dominant pels deutes de la dominada i de l’obligació de compensar perjudicis a les societats dominades, regles, estes últimes que seran objecte de comentari en les pròximes línies.

Quan isca a la llum, el nou Codi Mercantil també definirà el concepte i els tipus de grup de societats contemplant no solament els grups per subordinació o verticals sinó també els grups per coordinació o horitzontals (com una Joint Venture, multi grup o conjunt consolidat). Però com diem, açò serà si la Llei veu, per fi, la llum. Ens trobem immersos en la discussió entre mercantilistes i els partidaris d’un dret comú privat: s’aprovarà en esta legislatura que ja agonitza?

Són molts els canvis interessants que la nova norma va a introduir, però en qüestió de detalls que tant agraden a este articulista, sembla molt interessant el canvi que es pot produir en el règim de responsabilitat de la societat dominant. Són molt habituals els supòsits en què socis minoritaris es veuen abocats a emprar remeis legals com són les accions de responsabilitat social (acció de responsabilitat-sanció, acció individual de responsabilitat i acció social de responsabilitat) o l’acció per responsabilitat extracontractual, quan en realitat no són instruments que s’ajusten a la seua situació, no són accions que tinguen virtualitat en el context de grup d’empreses, és més podrien, segons el cas, causar danys col·laterals a l’interessat.

Per l’estat de la legislació actual i la realitat societària, l’exercici del control i de la responsabilitat en un entorn de grup d’empreses, al nostre judici pot produir un gap interessantíssim en la pràctica jurídica.

Si vosté és soci minoritari i tem patir les insuficiències de la legislació vigent, no dubte a consultar amb AF Advocats per a obtenir el millor assessorament.

Continuar llegint

Aprovat el nou model d’estatuts-tipus per a S.L.

El darrer 13 de juny es va publicar el Reial decret 421/2015, de 29 de maig, que, en matèria d’inici de l’activitat emprenedora, ve a desenvolupar la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seua internacionalització.

Recordem que en esta llei es contempla la possibilitat de constituir una societat limitada en un termini no superior a 18 hores hàbils, a través d’un sistema de tramitació telemàtica que connecta a tots els subjectes intervinents en el procés: el Punt d’Atenció a l’Emprenedor (PAE), el Registre Mercantil Central, el notari autoritzant, el registrador mercantil, les autoritats tributàries, laborals, Seguretat Social i les administracions autonòmiques i locals.

Doncs bé, un objectiu tan ambiciós solament pot aconseguir-se a través de la normalització dels procediments i documentació necessaris, raó per la qual l’esmentat reial decret regula:

  1. El model d’estatuts-tipus per a una S.L. En annex a la norma s’aprova el model d’estatuts-tipus, molt similar als aprovats en el seu moment per l’Ordre *JUS/3185/2010, de 9 de desembre.
  2. El model d’escriptura pública estandarditzada de constitució d’una S.L. La seua aprovació es farà mitjançant ordre del ministre de Justícia.
  3. L’Agència Electrònica Notarial. Contindrà el calendari de disponibilitat dels notaris per a la signatura d’escriptures de constitució de S.L. i permetrà reservar cita amb el notari que es desitge.
  4. La Borsa de denominacions socials amb reserva. Mantindrà actualitzada una relació d’1.500 denominacions socials disponibles per a la constitució de SL.

Esta norma, que en principi entrarà en vigor el 13 de setembre de 2015, declara vigents els aranzels reduïts de 60 euros de notaria i 40 euros de registre; en total, 100 euros més el corresponent IVA.

Es tracta d’una mesura molt demandada des de les institucions europees i molt necessària per al món emprenedor, que va anirà prenent forma amb legislació adequada i implicació de tots els actors.

En AF Advocats volem aportar el nostre granit d’arena oferint els nostres serveis com a Punt d’Atenció a l’Emprenedor (PAE), que inclou tota la tramitació per a la constitució i inici d’activitat d’empreses amb caràcter totalment gratuït, així com assessorament integral a l’emprenedor al llarg de la seua aventura empresarial.

Continuar llegint

Als Jutjats, millor anar sempre amb un advocat

El més comú per al ciutadà del carrer és acudir al despatx d’un advocat quant necessita assistència jurídica, de la mateixa manera que quan està malalt acudeix a la consulta d’un metge. I de la mateixa forma que hi ha medicaments que no estan subjectes a recepta mèdica la llei també preveu certs supòsits en els quals no és obligatòria la intervenció d’advocat. En el present suposat ens referirem exclusivament als judicis de caràcter civil, que es troben regulats en la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil (coneguda com LEC).

En este sentit, l’article 31 de la LEC estableix en el seu apartat 2n que els litigants (és a dir, els particulars o entitats que són part en un procediment judicial) podran actuar sense advocat en els judicis verbals la quantia dels quals no excedisca de 2.000 euros, la petició inicial dels procediments monitoris i els escrits que tinguen per objecte personar-se en judici, sol·licitar mesures urgents amb anterioritat al judici o demanar la suspensió urgent de vistes o actuacions.

Pel seu especial interès, ens referirem als judicis verbals. En el cas anterior, estaríem parlant d’un procés de menor quantia en el qual el demandant podrà formular la seua demanda emplenant uns impresos normalitzats que, a este efecte, es trobaran a la seua disposició en el tribunal corresponent. Per tant, podem pensar que la redacció de la demanda és una tasca senzilla que no requerirà posseir coneixements jurídics. Ara bé, què ocorrerà en l’acte del judici? Serà una persona llega en Dret capaç de defensar les seues pretensions davant un jutge? Dit d’una altra manera, pot afectar el fet de litigar per si mateix, sense advocat, a l’èxit de la demanda?

La nostra experiència particular és que sí, i com a exemple posarem un cas que ens va explicar un amic esta mateixa setmana. Resulta que l’any passat li va prestar 1.500 € a un veí seu per traure’l d’una dificultat, acordant que tan prompte com poguera li’ls retornaria, sense que signaren cap document. No obstant això, el seu veí, aprofitant-se de la confiança existent amb el nostre amic, va anar successivament responent-li amb evasives quan li sol·licitava que li retornara a poc a poc els diners, per la qual cosa finalment el nostre amic va perdre la paciència i es va anar als jutjats per a interposar una demanda, on va emplenar el formulari al que ens referíem anteriorment.

Arribat el dia del judici, ambdues parts van comparèixer sense advocat i van exposar les seues al·legacions. Finalment, en la seua sentència el jutge va desestimar la demanda perquè entenia que no havia quedat acreditada l’existència del deute reclamat. En preguntar-li al nostre amic quins documents havia aportat ens va respondre que cap, perquè havia sigut un acord verbal. Després d’insistir-li, va adonar-se que si que tenia una forma de documentar el deute: amb la transferència que en el seu moment va realitzar al seu veí i amb un correu electrònic que aquell li va escriure agraint-li el favor que li feia.

“No ho havia pensat”- va dir-. A la qual cosa nosaltres li vam respondre: “Si hagueres acudit a un advocat segur que ho hauríem pensat. I el més important: ara hauries recuperat els teus diners i amb interessos”. Ell es va quedar pensatiu i va assentir amb el cap. Després va bromejar que tant de bo li haguera prestat mil euros més perquè així haguera hagut de comparèixer obligatòriament amb advocat.

Esta anècdota posa en relleu el treball que realitzem els advocats en defensa dels legítims drets i interessos dels nostres clients, en contra de la imatge que sovint es té del nostre col·lectiu.

Per tot açò, no ho oblide i seguisca el nostre consell: al jutjat és millor que no anar, però si no té una altra opció millor anar sempre amb un advocat.

Xavier Galbis Llorens
Advocat 15.901 ICAV

Continuar llegint