Mes: December de 2016

Apunts i aclaracions sobre la Sentència del TJUE referent a les clàusules sòl

Ahir es va conéixer la sentència de la Gran Sala formada per 13 magistrats que dirimiren sobre la retroactivitat en la nul·litat de les clàusules sòl, en pro de la garantia dels consumidors i usuaris, i no del seu caràcter abusiu ja que este fet ja el va concloure el Tribunal Suprem.

En primer lloc, hem de delimitar per què el TJUE és competent en esta matèria i quin ha sigut el camí que s’ha recorregut fins arribar a esta resolució judicial. El TJUE és competent en esta matèria ja que tota la normativa dels països de la Unió Europea en matèria de defensa de consumidors i usuaris, així com de condicions generals de la contractació emana de Directives europees i per tant, al ser les lleis nacionals -de cada país de la unió- adaptacions de les directives europees sense poder posar contradicció alguna a la norma de rang superior –Directiva Europea, en este cas la 93/13/CEE- s’aprecia la competència del TJUE, ja que en eixa fase d’«adopció» pot haver interferències amb el Dret comunitari, i per el principi de la jerarquia normativa el dret nacional es troba en ordre inferior al comunitari.

Posteriorment el camí que s’ha seguit fins arribar a esta sentència ha sigut llarg i tortuós com bé definien ahir els propis afectats en declaracions als mitjans de comunicació. En este cas tenim la famosa Sentencia 241/2013 del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013 en la qual la resolució ja dictaminava el «carácter abusivo de las cláusulas que establecían un umbral mínimo por debajo del cual no podía situarse el tipo de interés variable», clàusules que es trobaven en les condicions generals dels contractes de préstec hipotecari celebrats amb consumidors, i declarà la nul·litat d’estes clàusules. Es a dir, el Tribunal Suprem espanyol ja va dictaminar que estes clàusules eren abusives per vulnerar la legislació espanyola (Article 1303 del Codi Civil, Article 82.1 i 83 del RDL 1/2007 -Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries- així com l’Article 5.5 de la Llei 7/1998 sobre Condicions Generals de la Contractació).

Ara bé, quina novetat «introduïx» el Tribunal Suprem? El Tribunal Suprem introduïx com a novetat en la seua Sentència 241/2013 la limitació de la retroactivitat dels efectes de nul·litat de les clàusules sòl. En la seua argumentació basava eixa limitació de retroactivitat d’efectes de la nul·litat en «no obstante la regla general de eficacia retroactiva de las declaraciones de nulidad, esta eficacia no podía ser impermeable a los principios generales del Derecho, y entre ellos, de forma destacada, al principio de seguridad jurídica». En altres paraules, vol dir que malgrat que la legislació és clara ja que diu que «las cláusulas abusivas serán nulas de pleno derecho y se tendrán por no puestas» es a dir, s’ha d’interpretar el contracte com si esta clàusula no existira, el Tribunal Suprem va sentenciar que únicament es desplegaven els efectes -de la nul·litat de les clàusules sòl- a partir de la seua declaració de nul·litat.

I és això el que s’ha estat discutint en el TJUE, si la normativa comunitària -Directiva 93/13/CEE- estipula que es pot limitar estos efectes, és a dir, si es poden acotar els efectes de la retroactivitat o si s’ha d’entendre com a totalment retroactiva. I ací, els mitjans de comunicació no han sabut explicar clarament el que s’estava discutint, ja que els titulars ahir eren «El TJUE declara abusives les clàusules sòl» quan en realitat açò ja estava declarat pel Tribunal Suprem espanyol. El que s’estava discutint era si els efectes haurien d’entendre’s com a limitats en el temps, o per si en cas contrari, els efectes de la declaració de nul·litat i les seues contraprestacions poden veure’s limitats.

La sentència del TJE en la seua fonamentació jurídica únicament analitza si pot establir-se eixa limitació. Analitza principalment els articles 3, 6 i 7 de la citada Directiva 93/13/CEE. Enumera el TJUE que: “se trata de una norma imperativa –Directiva 93/13/CEE- que pretende reemplazar el equilibrio forma que el contrato establece entre los derechos y obligaciones de las partes por un equilibrio real que pueda restablecer la igualdad de éstas”; “El juez nacional no debe atribuírsele la facultad de modificar el contenido de las cláusulas abusivas, pues de otro modo se podría contribuir a eliminar el efecto disuasorio que ejerce sobre los profesionales el hecho de que, pura y simplemente, tales cláusulas abusivas no se apliquen frente a los consumidores”, “una cláusula contractual declarada abusiva nunca ha existido, de manera que no podrá tener efectos frente al consumidor. Por consiguiente, la declaración judicial del carácter abusivo de tal cláusula debe tener como consecuencia, en principio, el restablecimiento de la situación de hecho y de Derecho en la que se encontraría el consumidor de no haber existido dicha cláusula.”; “la limitación en el tiempo de los efectos jurídicos derivados de la declaración de nulidad de las cláusulas suelo, que el Tribunal Supremo acordó en la sentencia de 9 de mayo de 2013, equivale a privar con carácter general a todo consumidor que haya celebrado antes de aquella fecha un contrato de préstamo hipotecario que contenga una cláusula de ese tipo del derecho a obtener la restitución íntegra de las cantidades que haya abonado indebidamente a la entidad bancaria sobre la base de la cláusula suelo durante el período anterior al 9 de mayo de 2013.

I per tot açò la sentència del TJUE acaba concluint:

El artículo 6, apartado 1, de la Directiva 93/13/CEE del Consejo, de 5 de abril de 1993, sobre las cláusulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores, debe interpretarse en el sentido de que se opone a una jurisprudencia nacional que limita en el tiempo los efectos restitutorios vinculados a la declaración del carácter abusivo, en el sentido del artículo 3, apartado 1, de dicha Directiva, de una cláusula contenida en un contrato celebrado con un consumidor por un profesional, circunscribiendo tales efectos restitutorios exclusivamente a las cantidades pagadas indebidamente en aplicación de tal cláusula con posterioridad al pronunciamiento de la resolución judicial mediante la que se declaró el carácter abusivo de la cláusula en cuestión.

D’esta manera el TJUE declara com ha d’interpretar-se l’article 6.1 de la Directiva i no pot establir-se una limitació en el temps -delimitació que va incorporar el Tribunal Suprem amb la delimitació de la retroactivitat- i per tant i com estipula la legislació espanyola i europea «las cláusulas abusivas serán nulas de pleno derecho y se tendrán por no puestas».

Per això, si teniu una clàusula sòl a l’hipoteca, a l’hora de l’eliminació de la clàusula podrà demanar les quantitats cobrades de més des de l’inici del contracte, i no des de la sentència del Tribunal Suprem de 2013.

En AF Advocats l’informarem i assessorarem de tots els passos que ha de seguir per a l’eliminació i restitució de les quantitats de la seua hipoteca.

Continuar llegint

Autònoms: 6 aspectes a tindre en compte abans d’acabar l’any fiscal

El final d’any està a prop i per als autònoms i la majoria de les PIMES suposa que l’any fiscal i comptable també està a punt d’acabar. Què hem de tindre en compte a l’hora de tancar l’any i evitar que la costera de gener siga encara pitjor?

Abans d’acabar l’any i dur a terme el tancament de la comptabilitat, amb la presentació dels models trimestrals del quart trimestres de 2016 i el resum anual d’aquells que corresponga, tots els autònoms deurien tindre en compte:

  • Les factures pendents de rebre i amb data d’emissió abans del 31/12/2016
  • Amortitzacions dels immobilitzats que tinguem. Ací existix una ampla diversitat, des d’aquells que tenen elements de transport –furgonetes, camions, etc.- fins a aquells que tenen elements per al tractament d’informació –ordinadors-.
  • En cas de tindre beneficis hem de considerar diversos punts per minorar la càrrega fiscal en l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF).:
    • Possibilitat d’avançar inversions futures en el negoci.
    • Fer aportacions a un Pla de Pensions (redueix la càrrega fiscal ara, però la posposa al moment de la jubilació).
    • Fer donacions a organitzacions sense ànim de lucre.

Són alguns xicotets consells que hem de tindre en compte abans de tancar l’any fiscal, ja que és obligació de l’empresari “portar una comptabilitat ordenada i fidel amb la realitat”.

 

Encara estàs a temps. Si tens dubtes o hi ha cap pota del teu negoci que coixeja a l’hora de dir adéu al 2016, vine a visitar-nos en Ontinyent o consulta’ns a través del web.

Continuar llegint