ESTRATÈGIA FISCAL. Quan no presentar la renda –encara que isca a tornar- pot beneficiar-te més.

ESTRATÈGIA FISCAL. Quan no presentar la renda –encara que isca a tornar- pot beneficiar-te més.

Espere que el lector o la lectora no pense que m’he tornat boig, però el que ara us vaig a contar és totalment cert, i no és il·legal. Volem remarcar que en AF Advocats defenem la Hisenda Pública, però això no significa que “seamos tontos” com diu una cadena de productes electrònics.

Segurament es preguntaran, i això, com és possible? La resposta és ben senzilla. A l’hora de fer la declaració de la renda, no solament haurem de tindre en compte i mirar la renda de l’obligat tributari, sinó la de tota la unitat familiar. I és ací on hi ha la clau, cal posar tota l’atenció en els ascendents i en els descendents.

Hem de remetre’ns a la normativa tributària, però a grans trets el que ens diu sobre els ascendents i descendents és que hi haja una relació sanguínia (o adopció), que convisquen i formen part de la unitat familiar i, a més, aquests no han de tindre rendes superiors a 8.000 euros, o que presenten la declaració amb rendes superiors a 1.800 euros. Advertir que hem d’excloure d’aquests càlculs totes les quantitats exemptes de l’impost.

És en aquest punt quan hem de valorar que, si es donen els requisits enumerats anteriorment en relació a un/a ascendent/descendent, a aquest el podem incloure en la nostra declaració, a efectes de tributar en menor mesura.

Els vull informar que la Renda estipula uns ingressos mínims en relació a la persona, o si es tenen descendents –fins i tot varia depenent de l’edat que tinguen- així com també ascendents, o ja en darrer lloc si es té algun tipus de diversitat funcional. Al incloure’s dins de la mateixa unitat familiar, el mínim estipulat augmentarà i, per tant, la quantitat “mínima” de l’impost serà menor.

A continuació, un exemple. Un matrimoni, en el que la filla menor de 25 anys conviu amb els pares. La mare té un únic pagador i no supera els 22.000 euros de rendes del treball, i el pare té diversitat funcional en un grau major del 65% i una paga contributiva de 6.000 anuals. La filla té unes rendes del treball que pugen fins als 20.000. Tant el pare com la mare tenen una imposició a terme fix que els genera una renda de 30 euros anuals a cadascun.

En el càlcul que vam fer en relació al matrimoni eixia una quantia a tornar en declaració conjunta d’uns 200 euros; de manera individual a la mare li tocava pagar uns 300 euros mentre que al pare li retornaven les escasses retencions de la imposició a terme fix. Així que vam decidir, que els pares no presentaren la declaració, ja que la mare no estava obligada i al pare no li eixia a compte.

Però ací la “jugada mestra” que vam fer va ser incloure al pare, amb diversitat funcional, en la declaració de la filla. A ella, a més, de pujar-li considerablement el mínim personal de l’impost, se li va poder aplicar la deducció per ascendent amb diversitat funcional –ja que compleix amb els requisits que marca l’impost- i, per tant, li corresponen, a més, 1.200 euros per la deducció estatal. D’aquesta manera s’aconsegueix tindre un major benefici fiscal, i tot això conforme a la Llei. Solament cal tindre clara l’estratègia fiscal que s’ha de fer.

Nosaltres et convidem a que contactes amb AF Advocats i així poder assessorar-te de la millor manera per fer la renda.