Categoria: Serveis

3 passos per obtenir les dades fiscals

Estem en plena campanya de la Renda 2016. No saps com obtenir les teues dades fiscals/ esborrany?

L’Agència Tributària no posa dificultats per obtindre estes dades i, tot i que els passos són senzills, haurem de distingir entre dos casos: si l’any anterior vam fer la declaració o no, per poder accedir a ells i modificar-los.

 

SÍ vaig presentar la declaració de la renda l’any passat 

En este cas, necessitarem:

  1. DNI del contribuent
  2. Cognom del contribuent
  3. Casella 440 de la declaració de la renda 2015

Amb estes dades, ja podem accedir a Renta WEB, descarregar les dades fiscals i modificar-les, si és el cas, en la declaració de la renda 2016.

NO vaig presentar la declaració de la renda l’any passat

En este cas, per poder obtenir les dades fiscals podrem optar per dues vies

  • Amb datos personales
    1. DNI del contribuent
    2. Cognom del contribuent
    3. Número de compte bancari (ja operatiu al 2016) a nom del contribuent.
  • Acreditar-nos electrònicament (Certificat Digital) davant l’Agència Tributària per poder descarregar-nos les dades fiscals.

Què certificats són vàlids i on podem obtenir-los? Podrem obtenir-los amb qualsevol certificat electrònic reconegut per l’Agència Tributària, que poden ser:

  • Certificat FNMT (expedit a través de la web de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre)
  • Certificat ACCV (aconseguix-lo en la teua oficina PROP més pròxima)
  • DNI Electrònic (activant el teu DNI en qualsevol comissaria de Policia Nacional)
  • Clau PIN (sol·licita-la al web de la pròpia Agència Tributària)

 

Vine a AF Advocats i t’informarem sense compromís d’on aconseguir-los. En AF advocats estem per ajudar-te, també amb la teua declaració de la renda.

Continuar llegint

M’interessa presentar la declaració de la renda 2016?

Ja estem en plena campanya de la Renda 2016 i tots tenim el mateix dubte: He de presentar la declaració de la renda 2016?

Moltes voltes sentim als mitjans de comunicació que cada volta hi ha menys persones que ha de presentar la declaració; açò és degut a que la pròpia Agència Tributària redueix els criteris perquè estigues obligat a presentar-la. Per exemple: que tingues uns rendiments del treball de 22.000 euros o 12.000 euros en alguns supòsits, o que tingues unes rendes del capital immobiliari de més de 1.000 euros, entre d’altres.

 

Un exemple

Posem un exemple: únicament tinc un pagador (empresa) i els rendiments del treball són menos de 22.000 euros. He de fer la Renda? La resposta és senzilla: no tens l’obligació, però et recomanem que la faces. És molt possible que, tot i que no estigues obligat —no superes els requisits de obligatorietat— la teua empresa t’haja retingut un percentatge de la nòmina i estiga en poder de l’Estat.

Anem a diferenciar diferents escenaris amb dues variables molt simples que t’ajudaran a comprendre millor la situació. La primera és determinar si estàs o no obligat a realitzar la declaració de la renda. La segona serà si la declaració ix a pagar o a tornar.

Escenari 1: no obligat i declaració a tornar. Este és el cas més típic amb el que ens trobem. No estant obligat a fer-la, se presenta per tal que l’Agència Tributparia ens torne els nostres diners.

Escenari 2: no obligat i declaració a pagar. En este cas, no presentarem la declaració perquè ix a pagar. La no presentació no comportarà cap sanció, sempre que no estiguem obligats a presentar-la.

Escenari 3: obligat i declaració a tornar. Estem obligats a realitzar la presentació vulguem o no, per qualsevol motiu determinat per Llei. Ara bé, Hisenda realitzarà un ingrés al nostre favor de la quantitat resultant de la declaració.

Escenari 4: obligat i declaració a pagar. Estem obligats a realitzar la presentació, vulguem o no, per qualsevol supòsit determinat per la Llei. En este cas, el resultat de la nostra declaració és a pagar. Podrem pagar-ho en una o dues vegades.

 

Per què creiem que l’Agència Tributària juga amb el llenguatge? La resposta és molt senzilla: si no fas la declaració de la renda i reclames els diners que la teua empresa t’ha retingut en la nòmina —i que ha ingressat prèviament a l’Agència Tributària— mitjançant la declaració de la renda, s’ho queda l’Estat. En el teu cas, poden ser un centenar d’euros però, multiplicats pels de tots els contribuents, la quantitat ascendeix a molts milions d’euros.

Així que, compte quan veges allò de que “cada volta hi ha menys persones obligades a presentar la Renda”, ja que s’intenta que no es tramite i, per tant, l’Estat tinga un “benefici extra” per totes aquelles declaracions no presentades.

Com sempre, et recomanem que no confirmes mai l’esborrany sense consultar prèviament amb un expert, ja que pot contindre moltíssims errors. Per això, en AF Advocats, posem a la teua disposició el nostre equip de professionals per ajudar-te amb la teua declaració de la renda 2016.

Continuar llegint

2 novetats importants en la campanya de la Renda 2016

L’any passat tinguérem importants novetats respecte a la declaració de la Renda. Este any, les novetats són menys en quantitat, però no menys importants. T’aconsellem que consultes amb els professionals d’AF Advocats perquè t’ajuden a confeccionar la teua declaración de la Renda 2016.

Quines són les principals novetats?

Desaparició del programa PADRE.

Durant anys i anys hem presentat la declaració de la renda a través del programa PADRE, acrònim de “Programa d’Ajuda per a la Declaració de la Renda”. L’any passat es va introduir la plataforma electrònica Renda WEB per a la majoria de declaracions, excepte per a aquells que realitzaven Activitats Econòmiques. Este any, des de l’Agència Tributària, s’ha optat per eliminar PADRE i passar a tots els contribuents a la plataforma electrónica Renta WEB.

Novetats en la deducció estatal per família nombrosa

Introduïda l’any passat, la deducció estatal per ser membre d’una família nombrosa contempla alguns canvis per a la campanya de la Renda 2016.

Els contribuents que no estiguen obligats a presentar declaració podran cedir el dret a la deducció en favor d’un altre contribuent que tinga dret respecte al mateix descendent, ascendent o família nombrosa. A més a més, l’Agència Tributària ha habilitat un model per regularitzar les deduccions cobrades en excés.

Els models habilitats són el 121 i 122, perquè els contribuents que no estiguen obligats a presentar declaració puguen cedir la seua deducció a un altre beneficiari. Si en una família nombrosa un dels progenitors treballa (és necessari cotitzar a la Seguretat Social) però no ha de presentar declaració per guanyar menys de 22.000 euros a l’any, pot cedir el dret a deducció a l’altre progenitor i evitar el tràmit de la declaració.

Dubtes?

És millor que et poses en contacte amb nosaltres si no estàs segura de si t’afecta algun dels canvis o de la resta del tràmit de presentació de la declaració 2016. Estem en Ontinyent, però pots consultar-nos des de qualsevol lloc a través d’internet. Estem per ajudar-te!

Continuar llegint

Apunts i aclaracions sobre la Sentència del TJUE referent a les clàusules sòl

Ahir es va conéixer la sentència de la Gran Sala formada per 13 magistrats que dirimiren sobre la retroactivitat en la nul·litat de les clàusules sòl, en pro de la garantia dels consumidors i usuaris, i no del seu caràcter abusiu ja que este fet ja el va concloure el Tribunal Suprem.

En primer lloc, hem de delimitar per què el TJUE és competent en esta matèria i quin ha sigut el camí que s’ha recorregut fins arribar a esta resolució judicial. El TJUE és competent en esta matèria ja que tota la normativa dels països de la Unió Europea en matèria de defensa de consumidors i usuaris, així com de condicions generals de la contractació emana de Directives europees i per tant, al ser les lleis nacionals -de cada país de la unió- adaptacions de les directives europees sense poder posar contradicció alguna a la norma de rang superior –Directiva Europea, en este cas la 93/13/CEE- s’aprecia la competència del TJUE, ja que en eixa fase d’«adopció» pot haver interferències amb el Dret comunitari, i per el principi de la jerarquia normativa el dret nacional es troba en ordre inferior al comunitari.

Posteriorment el camí que s’ha seguit fins arribar a esta sentència ha sigut llarg i tortuós com bé definien ahir els propis afectats en declaracions als mitjans de comunicació. En este cas tenim la famosa Sentencia 241/2013 del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013 en la qual la resolució ja dictaminava el «carácter abusivo de las cláusulas que establecían un umbral mínimo por debajo del cual no podía situarse el tipo de interés variable», clàusules que es trobaven en les condicions generals dels contractes de préstec hipotecari celebrats amb consumidors, i declarà la nul·litat d’estes clàusules. Es a dir, el Tribunal Suprem espanyol ja va dictaminar que estes clàusules eren abusives per vulnerar la legislació espanyola (Article 1303 del Codi Civil, Article 82.1 i 83 del RDL 1/2007 -Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries- així com l’Article 5.5 de la Llei 7/1998 sobre Condicions Generals de la Contractació).

Ara bé, quina novetat «introduïx» el Tribunal Suprem? El Tribunal Suprem introduïx com a novetat en la seua Sentència 241/2013 la limitació de la retroactivitat dels efectes de nul·litat de les clàusules sòl. En la seua argumentació basava eixa limitació de retroactivitat d’efectes de la nul·litat en «no obstante la regla general de eficacia retroactiva de las declaraciones de nulidad, esta eficacia no podía ser impermeable a los principios generales del Derecho, y entre ellos, de forma destacada, al principio de seguridad jurídica». En altres paraules, vol dir que malgrat que la legislació és clara ja que diu que «las cláusulas abusivas serán nulas de pleno derecho y se tendrán por no puestas» es a dir, s’ha d’interpretar el contracte com si esta clàusula no existira, el Tribunal Suprem va sentenciar que únicament es desplegaven els efectes -de la nul·litat de les clàusules sòl- a partir de la seua declaració de nul·litat.

I és això el que s’ha estat discutint en el TJUE, si la normativa comunitària -Directiva 93/13/CEE- estipula que es pot limitar estos efectes, és a dir, si es poden acotar els efectes de la retroactivitat o si s’ha d’entendre com a totalment retroactiva. I ací, els mitjans de comunicació no han sabut explicar clarament el que s’estava discutint, ja que els titulars ahir eren «El TJUE declara abusives les clàusules sòl» quan en realitat açò ja estava declarat pel Tribunal Suprem espanyol. El que s’estava discutint era si els efectes haurien d’entendre’s com a limitats en el temps, o per si en cas contrari, els efectes de la declaració de nul·litat i les seues contraprestacions poden veure’s limitats.

La sentència del TJE en la seua fonamentació jurídica únicament analitza si pot establir-se eixa limitació. Analitza principalment els articles 3, 6 i 7 de la citada Directiva 93/13/CEE. Enumera el TJUE que: “se trata de una norma imperativa –Directiva 93/13/CEE- que pretende reemplazar el equilibrio forma que el contrato establece entre los derechos y obligaciones de las partes por un equilibrio real que pueda restablecer la igualdad de éstas”; “El juez nacional no debe atribuírsele la facultad de modificar el contenido de las cláusulas abusivas, pues de otro modo se podría contribuir a eliminar el efecto disuasorio que ejerce sobre los profesionales el hecho de que, pura y simplemente, tales cláusulas abusivas no se apliquen frente a los consumidores”, “una cláusula contractual declarada abusiva nunca ha existido, de manera que no podrá tener efectos frente al consumidor. Por consiguiente, la declaración judicial del carácter abusivo de tal cláusula debe tener como consecuencia, en principio, el restablecimiento de la situación de hecho y de Derecho en la que se encontraría el consumidor de no haber existido dicha cláusula.”; “la limitación en el tiempo de los efectos jurídicos derivados de la declaración de nulidad de las cláusulas suelo, que el Tribunal Supremo acordó en la sentencia de 9 de mayo de 2013, equivale a privar con carácter general a todo consumidor que haya celebrado antes de aquella fecha un contrato de préstamo hipotecario que contenga una cláusula de ese tipo del derecho a obtener la restitución íntegra de las cantidades que haya abonado indebidamente a la entidad bancaria sobre la base de la cláusula suelo durante el período anterior al 9 de mayo de 2013.

I per tot açò la sentència del TJUE acaba concluint:

El artículo 6, apartado 1, de la Directiva 93/13/CEE del Consejo, de 5 de abril de 1993, sobre las cláusulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores, debe interpretarse en el sentido de que se opone a una jurisprudencia nacional que limita en el tiempo los efectos restitutorios vinculados a la declaración del carácter abusivo, en el sentido del artículo 3, apartado 1, de dicha Directiva, de una cláusula contenida en un contrato celebrado con un consumidor por un profesional, circunscribiendo tales efectos restitutorios exclusivamente a las cantidades pagadas indebidamente en aplicación de tal cláusula con posterioridad al pronunciamiento de la resolución judicial mediante la que se declaró el carácter abusivo de la cláusula en cuestión.

D’esta manera el TJUE declara com ha d’interpretar-se l’article 6.1 de la Directiva i no pot establir-se una limitació en el temps -delimitació que va incorporar el Tribunal Suprem amb la delimitació de la retroactivitat- i per tant i com estipula la legislació espanyola i europea «las cláusulas abusivas serán nulas de pleno derecho y se tendrán por no puestas».

Per això, si teniu una clàusula sòl a l’hipoteca, a l’hora de l’eliminació de la clàusula podrà demanar les quantitats cobrades de més des de l’inici del contracte, i no des de la sentència del Tribunal Suprem de 2013.

En AF Advocats l’informarem i assessorarem de tots els passos que ha de seguir per a l’eliminació i restitució de les quantitats de la seua hipoteca.

Continuar llegint

Autònoms: 6 aspectes a tindre en compte abans d’acabar l’any fiscal

El final d’any està a prop i per als autònoms i la majoria de les PIMES suposa que l’any fiscal i comptable també està a punt d’acabar. Què hem de tindre en compte a l’hora de tancar l’any i evitar que la costera de gener siga encara pitjor?

Abans d’acabar l’any i dur a terme el tancament de la comptabilitat, amb la presentació dels models trimestrals del quart trimestres de 2016 i el resum anual d’aquells que corresponga, tots els autònoms deurien tindre en compte:

  • Les factures pendents de rebre i amb data d’emissió abans del 31/12/2016
  • Amortitzacions dels immobilitzats que tinguem. Ací existix una ampla diversitat, des d’aquells que tenen elements de transport –furgonetes, camions, etc.- fins a aquells que tenen elements per al tractament d’informació –ordinadors-.
  • En cas de tindre beneficis hem de considerar diversos punts per minorar la càrrega fiscal en l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF).:
    • Possibilitat d’avançar inversions futures en el negoci.
    • Fer aportacions a un Pla de Pensions (redueix la càrrega fiscal ara, però la posposa al moment de la jubilació).
    • Fer donacions a organitzacions sense ànim de lucre.

Són alguns xicotets consells que hem de tindre en compte abans de tancar l’any fiscal, ja que és obligació de l’empresari “portar una comptabilitat ordenada i fidel amb la realitat”.

 

Encara estàs a temps. Si tens dubtes o hi ha cap pota del teu negoci que coixeja a l’hora de dir adéu al 2016, vine a visitar-nos en Ontinyent o consulta’ns a través del web.

Continuar llegint