Categoria: Serveis

Reclamar indemnització per retard en un vol

Quan arriben les vacances tots volem descansar i desconnectar, disfrutar d’eixos dies sense complicacions, però no sempre tot ix com ens agradaria. Vols amb retard, cancel·lacions o altres imprevistos aliens a nosaltres poden espatllar el nostre temps de tranquil·litat. Això li passà als nostres clients, el seu vol de tornada tingué una gran demora i acudiren a nosaltres per lluitar pels seus drets.

El nostre cas

Tres passatgers acudiren al nostre despatx afectats per un gran retard en el vol de tornada de les seues vacances. Es tractava d’un viatge amb origen i destinació dins de la Unió Europea, un vol França – Alacant, que va experimentar una demora de vora 5 hores. Atenent a la situació, vam reclamar una indemnització pels danys ocasionats, que esdevingué el pagament de 250 euros a cada un dels viatgers per part de la companyia. Els factors que tinguérem en compte per reclamar aquest pagament foren: més de tres hores de retard i menys de 1.500 km entre el punt d’origen i de destinació.

Quins aspectes he de tindre em compte per sol·licitar una indemnització?

Quina normativa regula estos casos?

La normativa encarregada de regular les normes sobre compensació i assistència als passatger aeris en situacions de gran retard és el Reglament (CE) nº 261/2004 del Parlament Europeu i del Consell.

Què és un gran retard?

Es considera gran retard tot aquell que supere les 3 hores de demora, i dóna dret a una indemnització pels danys ocasionats. A més a més, a partir de les 2 hores de demora, ja tenim dret a certs servicis d’assistència, com cridades gratuïtes o dret a que ens donen menjar i begudes de forma gratuïta.

Com he de calcular el retard del meu vol?

S’ha de calcular tenint en compte l’hora d’arribada que consta a la targeta d’embarcament i l’hora en que l’avió “aparca” realment. Cal destacar que no s’ha de contar des de que l’avió s’enlaira, ni tampoc fixar-se en el moment en que toca terra.

Com sé a quina hora ha “aparcat” el meu vol?

Hui en dia hi ha multitud d’aplicacions disponibles per als usuaris al web que permeten conéixer a quina hora arriben els vols, tant en temps real com en mode històric. Alguns exemples d’estes pàgines web són flightradar24 o flightview.

A quina indemnització tinc dret?

Les indemnitzacions depenen de la distància entre origen i destinació i el temps de demora que duga. En vols de menys de 1.500 km, que acumulen més de 3 hores de retard, la compensació corresponent és de 250 euros per cada viatger. En cas de vols de major distància, les indemnitzacions poden arribar als 600 euros per passatger.

Tens més dubtes? Vols començar una reclamació contra una aerolínia i no saps com fer-ho? T’assessorem! Vine a visitar-nos en Ontinyent o consulta’ns a través del web o per telèfon. Estem per ajudar-te!

Continuar llegint

Per què hauries de revisar l’esborrany de la Renda? 10 errors habituals

Com bé diu el nostre lema, que seguim dia rere dia, en AF Advocats estem per ajudar-te. A punt de començar la campanys de la Renda 2016, t’expliquem ací alguns dels errors més comuns que comet l’Agència Tributària al generar el nostre esborrany, i sempre al seu favor.

El primer que cal especificar és que l’esborrany que envia l’Agència Tributària se confecciona amb les dades que li arriben de la pròpia Administració, però això no vols dir que tots siguen correctes o que s’hagen comés errors o omissions —sempre en favor de l’Hisenda Pública—, pel que vos deixem un breu resum de per què és recomanable consultar amb algun dels experts d’AF Advocats.

1. Canvis en l’estat civil, naixement, defunció o discapacitació.

Convé prestar atenció a que els canvis en l’estat civil es mostren reflectits a l’esborrany, així com a les defuncions i, sobre tot, els naixements, ja que comporten la possibilitat de perdre deduccions familiars. De la mateixa manera, han de tindre’s en compte les situacions de discapacitació tant personals com familiars.

2. Declaració individual o conjunta?

A l’hora de fer la declaració de la renda cal triar sempre tributar per l’opció més avantatjosa per l’economia familiar, tot i que l’AEAT haja marcat ja prèviament la casella que crega convenient. És a dir, si estàs cassat cal analitzar si és més beneficiós fiscalment fer-la de forma individual o conjunta. De la mateixa manera, en els casos de separació o divorci han de refelectir-se les pensions compensatòries entre cònjuges i les anualitats per aliments dels fills sempre que no hi haja dret a percebre mínims per descendents, ja que ambdues augmenten l’import a tornar.

3. Deducccions autonòmiques i estatals

En la majoria dels casos, les deduccions autonòmiques són desconegudes pels contribuents i poden reportar-nos importants beneficis fiscals que perdrem si validem apressa l’esborrany. Normalment tenen a veure amb les despeses d’ensenyança o estudis, per deteminats donatius o l’auto ocupació. Encara més desconegudes són les deduccions estatals per famílies nombroses o amb descendents amb minusvalidesa.

4. La fi de la declaració per llogue no és per a tots els casos

Si estàs pensant encanviar de vivenda en lloguer, amb la firma d’un nou contracte es poden perdre fins a un màxim de 909 euros de la deducció estatal per arrendament de vivenda habitual. La deducció se pot seguir aplicant mitjançant un regim transitori per aquells contractes firmats prèviament al 31 de desembre de 2014.

5. La deducció per compra de vivenda encara continua vigent

En el cas de la deducció per compra de vivenda habitual, només ha desaparegut per als contribuents que van adquirir-la a partir de l’1 de gener de 2013. Cal comprovar que esta deducció consta en la declaració, ja que en alguns casos, per error de l’entitat financera, no figuren totes les dades del préstec hipotecari. També convé revisar l’import, pel que hem d’assegurar-nos de si existeixen primes per assegurances de vida o incendis vinculats a les hipoteques que sumar al càlcul.

6. Rendiment del treball

Respecte als ingressos, poden existir-ne alguns que no consten a l’esborrany, com és el cas dels pensionistes retornats que cobren de la Seguretat Social estrangera, que envia les dades a l’Administració espanyola amb prou retard, o el de les treballadores de la llar. Algunes despeses han de ser incloses directament pel contribuent, com les quotes sindicals, les despeses en defensa jurídica, així com la indicació de que, estant desocupat, s’ha acceptat un treball que haja obligat a canviar el municipi de residència o si és un treballador amb discapacitat.

7. Vivendes i locals

Les vivendes i locals buits generen el que denominem imputació de rendes immobiliàries, un hipotètic ingrés que s’estima en un percentatge del valor cadastral de l’immoble. Cal comprovar que estes imputacions són correctes donat que, de vegades, l’Agència Tributària inclou vivendes que ja no són de la nostra propietat, en les que viu l’excònjuge o que s’imputen únicament només a un dels cònjuges.

8. Guanys patrimonials. Especial atenció al Pla PIVE

Has comprat un cotxe en 2016 i t’has acollit al Pla PIVE? Doncs tens l’obligació de realitzar la Renda en 2016. En moltes ocasions, els contribuents obliden declarar els guanys patrimonials, el que fa que tinga que ser l’Agència Tributària qui les liquide després, el que porta com a conseqüència una corresponent sanció. Açò sol passar, sobretot, amb les vendes d’immobles o accions oficials del Pla PIVE per la compra d’un vehicle o amb les ajudes per compra de vivenda.

9. Donacions

Altres deduccions importants que de vegades no s’inclouen en l’esborrany són les de afiliació a algun partit polític o les corresponents a donatius, tot i que estes últimes ja deuen constar en l’esborrany o en en les dades fiscals, doncs els receptors han de presentar la corresponent declaració.

10. Pla de pensions

Encara que la gestora del Pla de Pensions ha de subministrar estes dades a l’Agència Tributària perquè les incloga en l’esborrany, és important comprovar que són correctes. S’han de tindre en compte les reduccions que, transitòriament, s’han aprovat si es rescata en forma de capital, bé per jubilació, invalidesa, dependència, desocupació de llarga durada, malaltia greu i, amb caràcter temporal des del 15 de maig de 2013 fins al 14 de maig de 2017, per un procediment d’execució sobre la vivenda habitual.

 

Es per això que et recomanem contactar amb AF Advocats perquè t’ajudem a realitzar correctament la teua declaració de la Renda i estigues segur que et tornen tot el que t’han de tornar.

Continuar llegint

Les 4 dates clau per a la declaració de la renda 2016

S’aproxima abril i, com tots els anys, amb ell arriba la campanya de la renda. És hora de ajustar comptes amb l’Agència Tributària, tant per pagar com perquè ens tornen tot el que ens han retingut de més.

Seguint el nostre lema “Estem per ajudar-te”, et detallem les 4 dates més importants que has de tindre en compte si vols fer la Declaració de la Renda 2016 amb nosaltres.

5 d’abril: Inici de la campanya

La campanya de la Renda 2016 comença el dimecres 5 d’abril de 2017. A partir d’eixe dia podrem sol·licitar l’esborrany, confirmar-lo o fer les modificacions corresponents en “Renta web”. Des d’este dia podràs passar per AF Advocats i t’ajudarem a confeccionar la teua declaració.

26 de juny de 2017

Últim dia per realitzar la domiciliació bancària del pagament de la Renda 2016. En cas que el resultat de la teua declaració siga a pagar, serà l’últim dia en el que pots domiciliar el pagament en el banc, independentment que vages a fer l’abonament en una o dues vegades. A partir d’este dia i fins al 30 de juny, si vols abonar la quantitat corresponent, hauràs de fer-ho mitjançant el càrrec en compte.

30 de juny de 2017

Últim dia per presentar la Renda 2016 a través de qualsevol via (telemàtica, presencial i col·laboradors socials). El 30 de juny també s’efectuarà el primer pagament de la Renda en el cas que et toque pagar i hages optat per fraccionar el pagament (60% del total).

6 de novembre de 2017

En cas que la teua declaració haja eixit a pagar i hages fraccionat el pagament, este dia se’t carregarà la segona part de l’import (el 40% del total).

 

Mai confirmes l’esborrany que t’envia l’Agència Tributària sense consultar amb un expert. Pot tindre errors i greus prejudicis per als teus interessos.

T’esperem en AF Advocats per ajudar-te a confeccionar la teua Declaració de la Renda 2016. Contacta amb nosaltres.

Continuar llegint

Com reclamar el que has pagat de més per la clàusula sòl?

En aquest article volem ajudar-te per tal d’aconseguir la devolució de tot el que has pagat de més en la teua hipoteca a causa de la clàusula sòl. Els pasos que, atenent al nostre criteri, hauria de seguir un consumidor perquè vetlen pel seus diners i que les entitats bancàries no tornen a enganyar-lo són aquestes:

 

1.  Consulta a un advocat

En primer lloc i de manera immediata, si creus que tens una clàusula sòl (també IRPH o “reclamació de les despeses de constitució”) consulta a un advocat. En AF Advocats t’informarem sense compromís si tens una clàusula sòl, IRPH o si pots sol·licitar la devolució de part de les despeses de constitució del préstec hipotecari, a més de les opcions jurídiques que el consumidor té. I el que és més important: l’advocat sempre vetlarà pels interessos del seu client, al contrari que les entitats bancàries, que vetlen única i exclusivament pel seu propi interès.

 

2.  Reclamació prèvia del Reial Decret – Llei 1/2017

Quan es determina que tens una clàusula sòl, l’advocat t’informarà dels pasos a seguir i, possiblement, opte per la reclamació prèvia contemplada al Reial Decret Llei 1/2017. Deixa que ell redacte el document i el lliure a l’entitat bancària. Mai, baix cap precepte, firmes res amb l’entitat bancària sense la supervisió prèvia del teu advocat; s’han observat clàusules en els documents que redacten les entitats bancàries que deixen al consumidor, de nou, desprotegit.

Realitzada la reclamació prèvia, cal esperar la resolució, que pot donar-se per aquestes cinc vies:

  1. L’entitat de crèdit accepta total o parcialment la reclamació.
  2. L’entitat financera rebutja expressament la sol·licitud.
  3. L’entitat financera no realitza cap comunicació en el termini dels 3 mesos posteriors a la interposició de la reclamació.
  4. Si el consumidor no està d’acord amb el càlcul que realitza la pròpia entitat financera.
  5. Si després de 3 mesos no s’ha posat a disposició del consumidor la quantitat oferida.

D’acord a la primera opció, començarà una negociació. Si finalitza l’acord entre el consumidor i l’entitat de crèdit cal estar a l’agüait de les condicions, quantitat, interessos i, sobretot, al tractament fiscal de les mateixes. Remarquem que aquest acord estiga supervisat pel teu advocat, perquè és possible que l’entitat financera t’oferixca la devolució de les quantitats amb la contractació de productes -amb risc- de la pròpia entitat. Respecte a la resta d’opcions, la única via per recuperar els diners serà la via judicial.

3. Procediment judicial

Finalitzada la reclamació prèvie, el pas següent és interposar davant dels tribunals de 1a Instància la corresponent demanda judicial sol·licitant una acció de nul·litat d’una clàusula contractual, i serà el Jutge qui determine què ocorre.

En AF Advocats t’informarem sense compromís sobre la teua hipoteca (clàusula sòl, IRPH, despeses notarials) i tots els pasos a seguir amb el millor assessorament i garantia de seguretat. Estem a la teua disposició i, com diu el nostre lema, “Estem per ajudar-te”. T’esperem!

Continuar llegint

Cláusulas suelo: sobre el borrador del Real Decreto Ley que regula la protección al consumidor

En primer lugar, hemos observado estos días con gran expectación y nerviosismo cómo el Gobierno intentaba consensuar una norma que “pretendiera” establecer un sistema rápido para la devolución cobradas de más por las denominadas “clausulas suelo”, y ese pacto llegó esta semana con el Partido Socialista, que lo “sustentará” con una abstención en el trámite parlamentario de la convalidación del Real Decreto-ley en Ley. Todo con prisas –como siempre en este país- después de la Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea.

Pues bien, tenemos que advertir al lector, que el presente análisis se basa en el borrador del mismo texto legislativo que se ha pactado y se aprobará hoy por el Consejo de Ministros (viernes 20 de enero de 2017). Después de la lectura y análisis, nuestra humilde opinión es que este Real Decreto-Ley (en adelante RDL) va a causar más problemas. Es cierto, que el consumidor “necesitado” firmará lo que le pongan delante, igual que “firmaron” cuando les pusieron delante las clausulas suelo bajo el pretexto “es lo que hay” o “es la norma del sector”, para que le devuelvan una cantidad de dinero –que estimará la entidad bancaria- y que o aceptas, o aceptas.

Volviendo al análisis pormenorizado, no me queda claro que la banca no recurra dicho RDL, y es más, que lo torpedee desde dentro porque ya se ha encargado tanto el ejecutivo como desde parte del hemiciclo cubrirles las espaldas a las entidades financieras. Ya en la exposición de motivos del RDL vemos que se define como Principio inspiradormecanismo que se pone en marcha es la voluntariedad a la hora de acceder a un procedimiento de solución extrajudicial con carácter previo a la interposición de la demanda judicial, sin coste adicional para el consumidor e imperativo de atender por parte de las entidades de crédito.”, bonito ¿verdad? Pues como dice el refranero, no es oro todo lo que reluce.

¿Qué entiende el RD como clausula suelo –o al menos- es lo que se redacta en la Exposición de motivos? Pues bien, los criterios que establece la Sentencia del Tribunal Supremo 241/2013 que son:

 

  1. La creación de la apariencia de un contrato de préstamo a interés variable en el que las oscilaciones a la baja del índice de referencia, repercutirán en una disminución del precio del dinero;
  2. La falta de información suficiente de que se trata de un elemento definitorio del objeto principal del contrato;
  3. La creación de la apariencia de que el suelo tiene como contraprestación inescindible la fijación de un techo;
  4. Su eventual ubicación entre una abrumadora cantidad de datos entre los que quedan enmascaradas y que diluyen la atención del consumidor;
  5. La ausencia de simulaciones de escenarios diversos, relacionados con el comportamiento razonablemente previsible del tipo de interés en el momento de contratar, en fase precontractual;
  6. Inexistencia de advertencia previa clara y comprensible sobre el coste comparativo con otros productos de la propia entidad.

 

Además, ya se avanza en la exposición de motivos que se va a modificar el régimen de costas judiciales y el tratamiento fiscal de las devoluciones.

Entrando ya en el articulado, nos encontramos el primer artículo –objeto- del RDL: “el establecimiento de medidas que faciliten la devolución de las cantidades indebidamente satisfechas por el consumidor a las entidades de crédito en aplicación de determinadas cláusulas suelo contenidas en contratos de préstamo o crédito garantizados con hipoteca inmobiliaria.” Y nos preguntamos, ¿qué ocurriría si la entidad bancaria conforme a los principios que establece la exposición de motivos considera que su cláusula no cumple los criterios que estableció el Tribunal Supremo y por tanto no debería considerarse nula?

Parece que el artículo 2 que delimita el ámbito de aplicación del RDL aclara o “lo parece” un poco. En principio el RDL se articula solo para aquellos prestatarios -personas a las que les han prestado el dinero- que actúen como consumidores, en este caso se excluye a personas físicas que hayan realizado una hipoteca por su actividad empresarial, y por supuesto, a las empresas. Y añade:

Se entenderá por cláusula suelo cualquier estipulación incluida en un contrato de préstamo o crédito garantizados con hipoteca inmobiliaria a tipo variable, o para el tramo variable de otro tipo de préstamo, que limite a la baja la variabilidad del tipo de interés del contrato.

Y volvemos a estar como antes, y otra duda jurídica que nos surge. ¿Qué ocurre con aquellas cláusulas que limitan a la baja la variabilidad del tipo de interés del contrato? Como todo en esta vida, la generalización es perjudicial, y puede que haya –y las hay- cláusulas que limitan la variabilidad del tipo de interés a la baja, y no deben ser consideras nulas. Para muestra un botón, aquellas cláusulas que estipulan “que en ningún caso el tipo de interés de referencia podrá considerarse negativo, y en el caso que suceda, deberá entenderse como del 0%”. ¿Es nula la anterior clausula? La respuesta es que tengo mis serias dudas de ello.

Entrando en harina, vamos al artículo 3 del RD. Detalla la reclamación previa y enumera que las entidades de crédito deberán implantar un sistema de reclamación previa a la interposición de demandas judiciales voluntario para el consumidor ¿Seguro que voluntario? Sigue diciendo, “la reclamación, la entidad de crédito deberá efectuar un cálculo de la cantidad a devolver y remitirle una comunicación al consumidor desglosando dicho cálculo, en ese desglose la entidad de crédito deberá incluir necesariamente las cantidades que correspondan en concepto de intereses. En el caso en que la entidad considere que la devolución no es procedente, comunicará las razones en que se motiva su decisión, en cuyo caso se dará por concluido el procedimiento extrajudicial.” Vale, aquí aparecen los famosos intereses que decía el gobierno que iba a aplicar para que los consumidores estuviesen tranquilos y satisfechos. Ahora bien, ¿qué tipo de interés aplicamos? ¿El legal? ¿El legal incrementado en dos puntos? ¿El Euribor? ¿El índice de referencia de préstamos hipotecarios por las entidades bancarias? ¿El del Banco Central Europeo? ¿CUÁL?

 

Sigue diciendo que en el plazo máximo para que el consumidor y la entidad bancaria lleguen a un acuerdo será de 3 meses a contar desde la presentación de la reclamación –mientras no se podrán emprender acciones judiciales- y se entenderá concluido el procedimiento extrajudicial cuando (atención porque ahora viene lo importante y FUNDAMENTAL):

  1.  Si la entidad de crédito rechaza expresamente la solicitud del consumidor;
  2.  Si finaliza el plazo de tres meses sin comunicación alguna por parte de la entidad de crédito al consumidor reclamante;
  3.  Si el consumidor no está de acuerdo con el cálculo de la cantidad a devolver efectuado por la entidad de crédito o rechaza la cantidad ofrecida.
  4. Si transcurrido el plazo de 3 meses no se ha puesto a disposición del consumidor de modo efectivo la cantidad ofrecida.

Ya tenemos claro cuando acaba dicho procedimiento. Y ahora vamos a la madre del cordero, que pasa si no llegamos a un acuerdo extrajudicial y tengo que ir a reclamar mi dinero a los juzgados y tribunales de justicia. Pues bien, ¡aquí –El Gobierno- se ha quitado el DISFRAZ!

El RDL dispone que “SOLAMENTE si el consumidor rechazase el cálculo de la cantidad a devolver o declinase, por cualquier motivo, la devolución del efectivo e interpusiera posteriormente demanda judicial en la que obtuviese una sentencia más favorable que la oferta recibida de dicha entidad, se impondrá la condena en costas a esta (a la entidad bancaria se refiere).”

Señoras y señores, ¿qué ocurre si la entidad no contesta nunca a la reclamación previa? ¿Qué ocurre si la entidad rechaza expresamente la solicitud del consumidor? ¿Qué ocurre si la entidad no pone a disposición del consumidor de modo efectivo la cantidad ofrecida?

Lo que pasa es que nos tendremos que ir a los tribunales a DEFENDER los INTERESES y DERECHOS de los CONSUMIDORES –porque han vuelto a ser atropellados por las entidades bancarias-, y estos, después de gastarse el dinero en abogados y procuradores, y los Tribunales les den la razón, no podrán exigir el pago de las COSTAS PROCESALES que la entidad les ha obligado a invertir en estos profesionales porque este RDL lo impide. Pues bien, a opinión de este humilde letrado, ya considera mala fe procesal desde el momento que la entidad bancaria no conteste a la petición previa, porque conoce de antemano que no va a ser “sancionado” por el Tribunal.

Establece el RDL un sistema también perverso, para que tampoco sean impuestas las costas procesales, en caso de interponer la demanda judicial directamente -sin pasar por el trámite de la reclamación previa- y el banco se allane -acepte la propuesta- antes de contestar a la demanda. De esta forma, se está obligando al cliente a que se gaste un dinero en abogados y procuradores (estudio del caso, cálculo del exceso cobrado de más en la hipoteca, redacción y fundamentación de la demanda y otros trámites), y cuando esté todo presentado en el Juzgado, la entidad bancaria diga que está de acuerdo con la cuantía del pleito y se acabó. El cliente tal vez cobre su dinero, pero tampoco podrá pedir las costas de los abogados y procuradores porque así queda dispuesto en el RDL.

Otro punto conflictivo es la Disposición adicional tercera que habla sobre los aranceles notariales y registrales, que sí, que se reducen a un tipo de documento sin cuantía y a una inscripción mínima cualquiera que sea la base, pero lo importante, ¿quién lo va a abonar? Suponemos que aquí las entidades repercutirán el gasto en el consumidor, consumando –valga la redundancia- otro abuso más de la banca.

Posteriormente, el RDL sigue enumerando garantías en pro del consumidor, como que el consumidor y la entidad podrán pactar la adopción de una medida compensatoria distinta a la devolución del efectivo. Esta medida requerirá que el consumidor haya recibido información suficiente y adecuada sobre la cantidad a devolver, la medida compensatoria y el valor económico de esa medida. Faltaría más, que las entidades bancarias no mostraran al cliente lo que van a firmar, y los efectos que ello conlleva.

Y para acabar, faltaba el Ministerio de Hacienda intentando pescar “a río revuelto” e intentar que los consumidores “ya jodidos por las clausulas” vuelvan a reliquidar sus declaraciones de la renta de los ejercicios no prescritos. Para información pública, el último ejercicio a reliquidar sería el 2012, ya que aún no ha prescrito el Impuesto de la Renta del 2012 –lo hará el día 2 de julio de 2017-. Dichas reliquidaciones, junto con sus consecuencias fiscales ÚNICAMENTE se aplicarán para aquellos que deseen recibir el dinero en metálico, bien porque así lo deseen o porque el préstamo se ha extinguido y por lo tanto es la única vía de recuperación. Sólo en el caso en que el dinero se destine a minorar el principal del préstamo no deberá hacerse liquidación alguna.

De esta forma hay que estar atento a que nos ofrecen las entidades bancarias, pero SIEMPRE y EN TODO CASO, desde AF Advocats les recomendamos que consulten con un profesional de todo el proceso.

Pues bien, esperamos haberte ayudado en la comprensión del Real Decreto – Ley (de la vergüenza, añadiríamos). Para cualquier gestión o consulta, en AF Advocats puedes informarte sin compromiso. Estamos para ayudarte.

Continuar llegint