Breu reflexió sobre avals i garanties
El propòsit d’este article serà esbossar de manera forçosament breu, la tipologia, característiques i principals conflictes de les garanties en general i en el mercat bancari en particular. A efectes terminològics direm que la garantia és la denominació més genèrica i l’aval és la garantia canviaria per excel·lència.
Els avals o garanties, molt vinculats al desenvolupament de l’activitat econòmica i financera, consisteixen bàsicament en l’emissió per part dels bancs de garanties a favor dels seus clients. Els conceptes pels quals es produeix este fiançament són diversos, poden anar des d’avals a favor de l’Administració, fins a avals a primer requeriment, passant per avals en garantia d’operacions de crèdit, entre uns altres.
Dos són els elements fonamentals de la confecció jurídica d’estes garanties: la relació jurídica subjacent (art. 1261.3 CC) i la llibertat de pactes (art. 1255 CC). O siga, que el text de la pròpia garantia és la clau per a determinar el règim jurídic de la mateixa.
Enumerem, de menor a major grau de protecció per al beneficiari, els tipus de garanties amb les quals ens podem trobar: simples, solidàries, independents i a primer requeriment. Encara que semble una classificació clara, en la pràctica seran múltiples els casos en què resulte complex diferenciar el tipus de garantia davant la qual estem, i el que és pitjor, podrà succeir que la pròpia redacció de l’aval genere problemes interpretatius, no aclarisca els seus efectes i fins i tot ho puga arribar a convertir en un negoci nul.
Abordant succintament les tipologies de garanties exposades, s’admet que la garantia simple seria el model més bàsic en el qual el fiador conserva els anomenats beneficis d’excussió, divisió i ordre. La garantia solidària és aquella que afig a la simple la noció de solidaritat i exclou per se els beneficis del fiador. Per la seua banda les garanties independents, malgrat que mai poden ser completament autònomes, afigen la singularitat d’invertir la càrrega de la prova, que passa del beneficiari al fiador. I finalment, tindríem les garanties a primer requeriment que no són més que una derivada de les independents o solidàries que faciliten l’exigibilitat directa al fiador.
De cara a esbiaixar problemes derivats de males redaccions, el BDE ha informat sobre els punts que hauria de contenir el text d’una garantia:
- Qualificació jurídica clara,
- Identificació segura del règim legal aplicable si són garanties subjectes a Dret especial,
- Determinar i concretar l’obligació garantida i
- Fixar el termini de vigència de la garantia i/o de la seua exigibilitat. Encara que en la pràctica se solen confondre tots dos conceptes, la vigència és el termini durant el qual l’obligació segueix garantida i l’exigibilitat una sort de termini de caducitat.
Des d’AF ADVOCATS es recomana que d’optar per un text que diferencie la vigència de l’exigibilitat, esta última vaja des de l’atorgament de la garantia fins a un termini prudent posterior a la vigència de la mateixa.
Com queda de manifest, l’autonomia de la voluntat i la llibertat de pactes fan que la casuística en matèria d’avals siga immensa, no obstant el TS sí llança llum en considerar garanties independents les solidàries a primer requeriment, amb el que conceptualment tancaríem un bloc. I en un exercici clarificador, atribueix la condició de solidàries a les quals no proclamant-se com a tal, expressament renuncien als beneficis del fiador.
Si vosté és avalista o ha de sol·licitar una garantia com avalat o com a beneficiari, no dubte a contactar amb AF ADVOCATS. Estarem encantats d’ajudar-li i trobar la solució òptima per a vostè.
